iemeniin[ adj. poss.
etiam iemenin[
PsFr
Benjaminov; Benjamin’s, of Benjamin; — (τοῦ) Ιεμενι, (τοῦ) Ἰεμενειου; Iemini (gen.); – ad tribum Israël Beniamin pertinens, v. iemeni; et veni;min[1: ps(al)mь d(a)v(i)d(o)v’ iže pêt’ hr’stu ot sl(o)ves’ husie s(i)na iemeniina PsFr 5c Χουσι υἱοῦ Ιεμενι Chusi filii Iemini Ps 7,1; s(i)na že iemenina g(lago)l(e)t’ saz’danie b(o)žie desn(i)ce biv’ša PsFr 5c υἱὸν δὲ Ἰεμενείου CommPs 7,1. – Exh.
Cf. veni;min[2
ø